Created on Wednesday, 27 Jan 2021 15:25:06

 

Per Mariola Dinarès

Donald Trump i les xarxes socials: Censura o responsabilitat? 

La sortida de Donald Trump de la presidència dels Estats Units ha anat precedida d’una intensa polèmica en l’àmbit de la comunicació digital. L’assalt al Capitoli va ser la gota que fa vessar el got en la relació entre Trump i les xarxes socials i ha creat un precedent que ens pot acabar afectant directament en la nostra relació amb les xarxes socials que utilitzem cada dia al món uns 3.800 milions de persones. 

Cronologia d’un bloqueig

El dia clau del bloqueig digital va ser el 6 de gener, amb l’assalt. Tot i que fa anys que està més que comprovat que ha piulat mentides i desinformació, no va ser fins el 29 de maig del 2020 que Twitter va marcar per primer cop, i sota el títol de “tuit enganyós”, aquesta piulada: “Quan comenci el saqueig, començo el tiroteig”. Era un tuit resposta als disturbis civils de Minnesota arran de l’assassinat de George Floyd. Això va ser un precedent però quan realment Twitter va prendre la iniciativa va ser amb l’assalt al Capitoli que van demanar que eliminés tres tuits des del seu compte personal @RealDonaldTrump per animar a la revolta. Li van anunciar la suspensió del compte durant 12 dies però després li van tancar definitivament quan va anunciar que no aniria el 20 de gener a la presa de possessió de Biden. Segons‌ ‌Twitter,‌ ‌aquest‌ ‌missatge‌ ‌donava‌ ‌llicència‌ ‌als‌ ‌seus‌ ‌seguidors‌ ‌per‌ ‌seguir‌ ‌provocant‌ ‌aldarulls.‌ 

La resta de xarxes es van apuntar al bloqueig i el món va reaccionar. La cancellera alemanya, Angela Merkel, l’activista rus Aleixei Navalni i l’economista Xavier Sala-i-Martín ho titllaven de censura. En canvi, el professor d’innovació Enrique Dans assegura que és una bona notícia el bloqueig de l’aplicació Parler on els seguidors de Trump han difós els últims anys els seus missatges. Creu que no tot s’hi val.

Arran de tot plegat surten 3 preguntes:

  1. Les xarxes són la canonada o el missatger? En un missatge per telèfon ningú es planteja bloquejar l’operadora però hi ha una diferència: per telèfon emetem un missatge privat i per xarxes públic. 
  2. Quina responsabilitat tenen les xarxes socials en els missatges dels usuaris? Les xarxes socials són empreses privades i apliquen el seu dret d’admissió. Tres infraccions és un bloqueig. Trump va intentar sense èxit modificar la llei coneguda com a “Secció 230” que eximeix les xarxes socials de responsabilitat sobre el contingut que publiquen els usuaris. Tot això molt bé però no s’entén que hagin tardat tant a fer-ho. Trump fa temps que ha infringit tres vegades. 
  3. Com vigilen i moderen aquests continguts? Es produeix de tres maneres: amb usuaris que reporten una violació de les normes i a través de la intel·ligència artificial amb supervisió humana. Les màquines encara no filtren bé. L’informàtic Marcelino Madrigal es dedica a denunciar casos de pedòfilia que hi ha a la xarxa i més d’un cop li han tancat a ell el compte enlloc d’escoltar-lo. 

Es produeixen moltes contradiccions, Trump està silenciat però l’ayatolà iranià Ali Jamenei continua piulant sense problemes. En un món utòpic ens agradaria que es mantingués la llibertat total a internet i les xarxes socials tal i com funcionava tot al principi d’aquest invent. El futur no va per aquí. Les xarxes socials han decidit regular Donald Trump quan ja no té poder i parlen de moderar les “fake news” per netejar la seva reputació. La gran pregunta és: Qui modera les xarxes socials que cada vegada tenen més poder? Cada vegada hi ha més persones que reclamen un ens regulador neutral per aquestes plataformes que es reparteixen el món i que apliquen els algoritmes com volen. Quan tots dominem el món digital tindrem més poder com a ciutadans i podrem triar plataformes més petites, lliures i democràtiques. Jo no llenço la tovallola.

 

Por Mariola Dinarès

Donald Trump y las redes sociales: ¿Censura o responsabilidad?

La salida de Donald Trump de la presidencia de Estados Unidos ha ido precedida de una intensa polémica en el ámbito de la comunicación digital. El asalto al Capitolio fue la gota que colmó el vaso en la relación entre Trump y las redes sociales y ha creado un precedente que nos puede acabar afectando directamente en nuestra relación con las redes sociales que utilizamos cada día en el mundo unos 3.800 millones de personas.

Cronología de un bloqueo

El día clave del bloqueo digital fue el 6 de enero, con el asalto. Aunque hace años que está más que comprobado que ha publicado mentiras y desinformación, no fue hasta el 29 de mayo de 2020 que Twitter marcó por primera vez, y bajo el título de "tuit engañoso", este Tweet: "Cuando empiece el saqueo, empiezo el tiroteo". Era un tuit respuesta a los disturbios civiles de Minnesota a raíz del asesinato de George Floyd. Esto fue un precedente pero cuando realmente Twitter tomó la iniciativa fue con el asalto al Capitolio que pidieron que eliminara tres tuits desde su cuenta personal @RealDonaldTrump para animar a la revuelta. Le anunciaron la suspensión de la cuenta durante 12 días pero luego le cerraron definitivamente cuando anunció que no iría el 20 de enero a la toma de posesión de Biden. Según Twitter, este mensaje daba licencia a sus seguidores para seguir provocando disturbios.

El resto de redes se apuntaron al bloqueo y el mundo reaccionó. La canciller alemana, Angela Merkel, el activista ruso Aleixei Navalni y el economista Xavier Sala i Martín lo tildaban de censura. En cambio, el profesor de innovación Enrique Dans asegura que es una buena noticia el bloqueo de la aplicación Parler donde los seguidores de Trump han difundido en los últimos años sus mensajes. Cree que no todo vale.

A raíz de todo ello salen 3 preguntas:

  1. ¿Las redes son la tubería o el mensajero? En un mensaje por teléfono nadie se plantea bloquear la operadora pero hay una diferencia: por teléfono emitimos un mensaje privado y por redes, público.
  2. ¿Qué responsabilidad tienen las redes sociales en los mensajes de los usuarios? Las redes sociales son empresas privadas y aplican su derecho de admisión. Tres infracciones es un bloqueo. Trump intentó sin éxito modificar la ley conocida como "Sección 230" que exime a las redes sociales de responsabilidad sobre el contenido que publican los usuarios. Todo ello muy bien pero no se entiende que hayan tardado tanto en hacerlo. Trump hace tiempo que ha infringido tres veces.

  3. ¿Cómo vigilan y moderan estos contenidos? Se produce de tres maneras: con usuarios que reportan una violación de las normas y a través de la inteligencia artificial con supervisión humana. Las máquinas aún no filtran bien. El informático Marcelino Madrigal se dedica a denunciar casos de pedofilia que hay en la red y más de una vez le han cerrado a él la cuenta en lugar de escucharlo.

Se producen muchas contradicciones, Trump está silenciado pero el ayatolá iraní Ali Jamenei sigue tuiteando sin problemas. En un mundo utópico nos gustaría que se mantuviera la libertad total en internet y las redes sociales tal y como funcionaba todo al principio de este invento. El futuro no va por ahí. Las redes sociales han decidido regular Donald Trump cuando ya no tiene poder y hablan de moderar las "fake news" para limpiar su reputación. La gran pregunta es: ¿Quién modera las redes sociales que cada vez tienen más poder?  Cada vez hay más personas que reclaman un ente regulador neutral para estas plataformas que se reparten el mundo y que aplican los algoritmos como quieren. Cuando todos dominemos el mundo digital tendremos más poder como ciudadanos y podremos elegir plataformas más pequeñas, libres y democráticas. Yo no tiro la toalla.



Comparteix això:

12 de juny de 2024

21a Festibity

12 de juny de 2024

#ITalent

Sobre nosaltres

"La gran festa de les tecnologies de la informació"

         

 

Contacte

Per a més informació:

festibity@festibity.com

T. 93 000 92 02